| Lletra | Es l’any del Mil·lenari: nou-cents noranta tres:
una parròquia i unes cases de pagès.
Cent cinquanta anys més tard, Pere Ramon
senyor d’aquell Mollet de temps feudal
i el gran castell, altiu i senyorial
i al voltant seu submisos i obedients
vassalls treballadors, fidels creients.
Segle disset: fem front a Felip quart
al cop de falç d’aquell Corpus de Sang
i a la masia de Can Borrell.
Les forces d’un marques deixen la pell.
I quan vingué el francès (mil vuit-cents nou)
Mollet s’alçava com un home sol
amb un heroi, Gaietà Ventalló
astut i valerós per fer-los front.
En el segle dinou, Fèlix Ferran
Vicens Plantada i el Doctor Duran:
fe, curiositat,
i un bagatge molt gran d’humanitat.
D’aquell començament, des del no-res
Mollet ja s’envaneix: ha crescut tant!
és un nucli febril molt important.
Si haguéssim d’escollir un sol pensament
diríem que hi vivim de bona gana
nadius i nouvinguts de tot arreu;
en convivència en la diversitat
és el que ens concedeix, al Mil·lenari
el títol merescut: ja som ciutat. |
