| Lletra | Abstret, sota d’una ombra generosa,
un ocellet en distreu el pensament.
Jo era feliç dins el meu somni rosa...
Per què, ocellet, profanes el moment?
Ella em mirava amb aire de tendresa,
jo li adreçava el meu somriure clar;
fluctuava en l'aire un hàlit de puresa...
Per que, ocellet, em vens a despertar?
Tots dos restaven muts, boques callades.
Prou parlaven els nostres sentiments
amb un llenguatge dolç, fet de mirades...
Això, ocellet, segur que no ho entens?
Jo visc de somnis i somnio despert
a la taula, a la feina i quan camino.
A totes hores el meu somni és secret
i en secret vull dir-te que t'estimo.
I en arribar el moment just i precís
del somni venturós i transparent,
quan justament em sentia feliç...
Per què, ocellet, m'has distret un moment? |
