| Lletra | El vent xiula i no para
regira els olivers
les fulles d’atzavara
s’afilen un xic més.
Vaig veient-ho amb calma desde la masia,
tot el vent de fora no em fa gens d’horror.
De què és aquesta calma ?
D’amor !
Aquí prop la llar de foc escrius corrandes,
aquí tens la companyia del padrí,
tens la llar de foc i fumejants viandes
i el bon vi.
Si no fos per la buidor
que et deixa el cor de glaç,
si tinguessin més claror
les cambres d’aquest mas
ja no voldria res de fora
ja no seria enyoradís
si tingués aquí a la vora
aquell amor
que em fa feliç.
Ai, que triga de venir l’hora
de l’anell i de l’encís !
Al veure que arribas al mas somriurà
amb la claror teva s’il·luminrà
i serem bandera blanca
tot onejant per
Llançà. |
