| Sardana | Agraïment |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Sabaté, Josep |
| Lletra | Curs: De cara sempre al sol front de la mar immensa contemplo el tornassol del blau vent, tot fonent-s’ha. Com un vulgar il•lús entrego el pensament en un desmai confús de foll penediment. I beso les onades amb fe de enamorat. Regust fort de besades de salabror de mar. Llargs: Regust fort de besades de salabró de la mar de salabró de mar. Sota la llum daurada que m’omple de desig respiro perfumada la brisa de marisc. I l’aigua remorosa mormola dolçament una cançó amorosa que embauma el pensament. Dormida està la tarda. Te un son airat i fi que ens fa sentir basarda d’aquest goig tan diví. I aquell verge deliri tan suau i tan candent omple el meu cor d’alivi i tendre agraïment. Sota la llum daurada que m’omple de desig respiro perfumada la brisa de marisc. I l’aigua remorosa mormola dolçament una cançó amorosa que embauma el pensament. Te un son airat i fi que ens fa sentir basarda d’aquest goig tan diví. I aquell verge deliri tan suau i tan candent omple el meu cor d’alivi i tendre agraïment |
| Quant. Lletres |