| Lletra | (El text pretén recollir els símbols d’identitat de l’antic municipi de Palau-sacosta, la seva transformació i la bona i sincera acollida als ciutadans que han escollit viure en aquest indret)
Ha servit de base per a la composició de la sardana PALAU-SACOSTA
El teu nom, Palau-sacosta,
és per tots molt estimat;
dels palauencs ets ben nostre
i els amics has captivat.
Terra ferma i agraïda,
que acarona el sol i el vent,
terra viva i beneïda,
un paisatge transparent.
Tu que véns d’altres contrades,
o potser de la ciutat,
a Palau tindràs estada
plena de pau i amistat.
Terra de Palau-sacosta,
oberta a tota la gent:
de la muntanya a la costa,
de llevant fins a ponent.
Et cantarem tots alhora
la nostra millor cançó:
dolça terra que enamora,
amb ta pau encisadora,
et porto, Palau, al cor!
Roures i alzines, boscos de Palau,
vells suros i pins alts, majestuosos:
verd que s’escampa sota un cel ben blau,
tant que us hem estimat, pulmons generosos!
Amb aquell fang pastós de tes entranyes
que tan bé coïen els rajolers,
s’han aixecat cases grans com muntanyes
i llars petites per a amors sincers.
Al mateix naixement de la pujada
una alta talaia, abans fumejant,
d’un corn puntual i rogallós era estada,
ronca veu del sentinella gegant.
Testimonis de molts afers, serioses,
dominant el fèrtil pla de migdia,
d’un castell s’alcen austeres les torres,
vigilants atentes des del primer dia.
Sobre ses pròpies runes, dalt del turó,
l’església i campanar apuntant al cel;
els palauencs, seguint la tradició,
hi festegem Sant Antoni i Sant Miquel.
Amat record d’un temps que s’allunya,
masies antigues, camps de conreu.
I al bell cim, de pedra, sublim figura,
presidint-ho tot, clavada, La Creu.
Però amb el temps la societat avança
i la terra amb la seva gent, els primers,
han vist serens, i no sense recança,
sa identitat escolar-se amb el progrés.
Camps i marges, recs, brucs i corriols
s’han lliurat submisos a la ciutat;
l’olor de molsa i el cant dels rossinyols,
plauen la nova gent que hi ha arribat.
En terra generosa trasplantats
als plançons els broten noves arrels;
que neixin també aquí noves amistats
i s’afermin per sempre més, fidels.
Benvinguts a aquesta casa nostra!
Unim-nos en rotllana d’amics ferms.
Tot el que és nostre, ara també és vostre,
bons amics, que aquí tot som palauencs!
Terra de Palau-sacosta,
oberta a tota la gent:
de la muntanya a la costa,
de llevant fins a ponent.
Et cantarem tots alhora
la nostra millor cançó:
dolça terra que enamora,
amb ta pau encisadora,
et porto, Palau, al cor! |
