| Lletra | No ploris més, eixuga el plor,
no estiguis trista que pateix mon cor.
Serena els ulls, no ploris més,
qui de tes llàgrimes beure'n pogués.
Jo et diré per alegrar el teu cor
la rondalla eterna d'amor.
Entre mos braços que oberts per dur-te estan,
et bressaré, ai, amor,
suaument com un infant
i a cau d'orella et parlaré de coses
que fan somriure l'ànima i el cor.
I a poc a poc tos ulls s'aniran asserenant
i els núvols de ton front
en claror es desferan.
Quan ploren tos ulls sense consol,
tot s'entela com un vel de dol
i jo vull que sien tos ulls
els miralls del sol. |
