| Lletra | (Curts)
Serres del Mestral que mireu el mar
als peus hi teniu l’esventada plana,
tant pel vostre vent com per altres vents
i és l’Hospitalet que s’hi troba al mig, de tots.
És vent de llevant?
és vent de ponent?
és potser xaloc?
No és tramuntana
que el vent que mana
aquí és el nostre mestral. (bis)
A la vora, vora de la mar. (ter)
(Llargs)
A la vora de la mar ballem
a la tarda i nit del nostre aplec,
ajuntem les mans tot puntejant,
la brisa del mar acaronant.
La tenora amb el seu plor
es fa el ressó d’un suau garbí
i les ones de la mar
totes s’uneixen al seu crit.
I el tible s’hi afegeix
per reforçar aquest llebeig,
quan el vent ja va rolant
i després de migjorn passa a llevant.
També el gregal vol acompanyar
i a les rotllanes fa gronxar.
Però el mestral arriba formal
i comença el salt.
A la vora de la mar ballem
a la tarda i nit del nostre aplec,
de l’Hospitalet, que és el vostre poble amic,
i enllaçant les mans
us rebrà cada any
vora de la mar.
Notes:
La indicació (bis) i (ter) indica la repetició de l'estrofa en el primer cas, i de la línia en el segon per adaptar la lletra a la música quan es canta.
La coral Arsis de l'Hospitalet de l'Infant va cantar-la per primera vegada a l'aplec del poble el 23 de juliol del 2011. La coral va cantar la sardana acompanyada per la cobla Ciutat de Cornellà. |
