| Lletra | Espigolaira gentil, gentil nina d’amor
la de pitrera rosada i el mocador;
la de fandilla de rams, de rams i de gipó
la de l’espardanyeta blanca de lligadors.
La d’ulls de cel
boca de mel
llavis vermells
com dos clavells.
Jo voldria ésser trobaire
per a fer-te una tonada
jo voldria ésser cantaire
per a fer-te una cançó.
Oh!
Ai Pepita, dolça nina jot diría
que’ts la nena mes xamosa d’aquest mont
com el camp plegant espigues jo voldría
que juntessis fent garbella nostres cors.
I espigolant al bat del sol
fessim els dos nostres cors en un sol
i quant el sol cremi en l’estiu
entre cançons garbellar nostre niu.
Oh!
Ai Pepita, dolça nina jot diría
que’ts la nena mes xamosa d’aquest mont
com el camp plegant espigues jo voldría
que juntessis fent garbella nostres cors |
