| Lletra | Adéu blanca flor marcida
sols fa cosa d’un instant!
ets blavor que perd la vida
mig la mar de navegants.
Sols fa poc, que ta mirada
em dongué l’últim adéu,
fa poc que la mort callada
t’allunyà del costat meu.
O, dolor! que em martiritzes,
fent engrunes del passat.
O, dolor!, que, foll, eclipses
un raig de goig que era nat.
Per tu ploro, flor marcida;
igual m’has marcit el cor.
Adéu somni de la vida
que t’emportes mon amor!
Parla’m, ànima viventa
diga’m coses de l’Enllà,
que el desig a mi m’alenta
de poder-t’hi acompanyà.
Allà al mig de les estrelles,
resguardats per núvols fins,
et diria frases belles
com cantar de serafins.
O, llavis de color clara!
apar que em criden a mi;
l’últim bes vull dar-te encara
per tornar-te’ls a enrogir.
Adéu, blanca flor marcida
sols fa cosa d’uns instant!;
ets blavor que per la vida
com se perden els meus cants. |
