| Lletra | Quan et miro, Maribel,
la sardana puntejant,
és com si un àngel del cel,
en el rotllo est´ñes ballant.
Et brillen els ulls de goig,
aquests ulls tan bells que tens;
i el llavi se't torna roig
i et tremolen fins les dents.
Tot en tu, és bò de mirar;
tot té una gràcia exquisita.
Quan et poses a ballar,
al teu entorn, tot és vida.
I és que tu, a dintre teu,
hi tens la sardana.
És ben bé, un bé de Déu!
Que et fa sentir molt ufana!
Balla sempre amb aquest "seny"!
Que el català fa tant fort!
I que a tots junts ens empeny
a ser així fins a la mort!
Balla sempre, Maribel
aquesta dansa tan bella.
Amb els ulls ben fits al cel!
I apinyada dins l'anella! |
