| Lletra | Sant Pere Sallavinera
un raval assolellat,
quatre pins, una riera
i un silenci benaurat…
De tant en tant una alzina
ofereix al seu redol
l’ombra més fresca i més fina
sota la capa del sol.
Les masies, escampades
com un pessebre gegant,
amb fumeres violades
que s’enfilen ondulant.
Els matins són de llum clara
i piuladissa d’ocells…
Fins la quietud s’amara
de claror i de cants novells.
Al migdia és tan forta
la llum que no es pot mirar,
i el gos que guarda la porta
té peresa de lladrar.
A la tarda tot respira
un aire melangiós
i s’esllangueix una pira
de perfums i de colors….
Sant Pere Sallavinera,
qui et pogués enamorar
i dur-te ben presonera
com un ocell a la mà! |
