| Lletra | Del cim de la Vila negre
fins al Turó del Fangar,
Al bosc del Pla de les bruixes,
fent nit al Pi de Buac.
De dalt de la serralada
al peu del turó Montalt
cerco, amb la meva aimada,
prop de la riera
un racó on poder festejar.
Sota del Roure,
terra enyorada,
areny d’amor,
arenyenca estimada
Escolta’m, princesa,
escolta’m, si et plau,
tu saps que t’estimo
i que del teu amor en soc esclau
Però el meu cor sospira
per un estel blau,
per una estelada
anhel de llibertat, orgull i pau.
Salta a Arenys de Munt l’espurna
que encendrà la flama
d’un anhel dormit
(Salta a Arenys de Munt l’espurna, salta)
(Salta a Arenys de Munt)
(L’anhel, l’anhel, la flama s’encendrà)
D’un país que a crits demana
sota l’estelada
escollir el seu destí
D’una terra que sospira
perquè la guspira
que d’Arenys saltava
sigui portalada
de la llibertat. |
