| Lletra | Consol, em diu el pare
també, mho diu la mare
perquè jo me'n dic
i tots quan em criden (bis)
també em diuen Consol (bis)
Dins de casa jo soc
la nineta més petita,
més quan danso a l'aplec,
la dansaire soc més gran.
Tots diuen que dansar-ne molt en sé,
més no tinc altra joia dins del cor
que quan sigui ja gran més en sabré
i seré l'estel que guiarà
amb dolç mirar la germanor.
Quan un minyó amb dolcesa
em vulgui estimar
serà nostra promesa
rotllana d'or precalr.
Tots els bonics somni que jo tinc
de ginesta, pins i mar
em donen dolcesa al meu neguit
de sempre saltar i ballar.
Tots els meus bells somnis d'argent fi
sont sardanes, blau mirar
com les ones irisades d'un matí.
Les meves amiguetes
em pregunten que com és
que jo sols faig
saltar i ballar....
És que jo dansant jugo millor
que amb les nines de cartró
i si vora l'aigua puc dansar
amb els peus plens de frescor
o en el bosc, en mig del verd pinar
on el vent no plany remor,
soc la nina més ditxosa d'aquest món.
Vell joiell d'or,
la dansa n'es
el millor afany
de l'amor! |
