| Lletra | Curts 1
Nascuda a la Costa Brava
paratge més bell del món
allí viu una fadrina
a la que han tret un renom.
Li diuen la Pepa maca
per el seu rostre tan bonic
i amb una rialla fresca
que encisa al pobre i al ric.
Quan en nits de lluna plena
s’ha sentit el seu cantar
ens evoca la sirena
que mai no es pot estimar.
Els mariners diuen d’ella
que té un secret en el cor.
La Pepa segueix donzella
car sempre allunya l’amor.
Llargs 1:
La tramuntana sap molt be
tot el passat que ella guarda
les cales serven silencis de pedra
un raig de lluna sempre il•lumina.
Ai Pepa, ai Pepa maca
orgull de l’Empordà
pubilla encisadora
que jo no puc oblidar
Ai Pepa, ai Pepa maca
podries ser el meu port
bonica i catalana
porta’m la pau i fe en el cor.
Punteges bé la sardana
a la plaça major
i atraus dins de l’anella
les sagetes de l’amor.
Ai Pepa, ai Pepa maca
el teu bell amor perdut
ens roba tota alegria
i fins se’n va la nostra joventut
Curts 2:
Els anys passaren de pressa
en la trista solitud
l’enyor és flama encesa
que a cremat la joventut
Un dia la Pepa maca
veu reviure el seu passat
la filla que ella enyorava
tota una dona ha tornat
Que ignora que és la mare
la que té tant a prop seu
que somriu amb timidesa
però amb el cor clavat en creu.
De nou davant d’un home
de la filla amor primer
la Pepa fa el sacrifici
fuig d’aquest amor darrer
Llargs 2:
La gent que ho sap van murmurant
de sa fingida alegria
i com que es molt esvelta i riallera
tothom del poble així li canta.
Ai Pepa, ai Pepa maca
orgull de l’Empordà
pubilla encisadora
que jo no puc oblidar
Ai Pepa, ai Pepa maca
podries ser el meu port
bonica i catalana
porta’m la pau i fe en el cor.
Punteja, be la sardana
a la plaça major
i atraus dins de l’anella
les sagetes de l’amor.
Ai Pepa, ai Pepa maca
el teu bell amor perdut
ens roba tota alegria
i fins se’n va la nostra joventut |
