| Lletra | Salut, jovent,
salut, germans.
Oïu el cant
del cor valent
dels catalans.
El cant que diu
el llavi ardit;
el cant d'amor
que es gronxa al niu
del nostre pit.
El cant que té
mel de consol,
i dü a l'atzar
randes de sol
i gust de mar.
Salut, jovent,
Salut, germans,
llancem al vent
els nostres cants,
Venim avui a vostra ferra,
bonica flor de l'Empordà,
els ulls lluents, la galta fresca
i el cor obert com una mà.
Hem resseguit la pàtria nostra
i hem fet atur en vostra nau
de gallarets de sol de posta,
sota l'ull pàl·lid del cel blau.
I el cami extès com una llenca,
a vostra llar ens ha portat,
quan s'amagaven les estrelles
en el dosser de la ciutat.
Ara ja hi som. Niu de belleses,
mar de serena excelsitud,
cel de la pàtria empordanesa,
llevat d'heroiea joventut.
(Solo)
Germans de raça; sang reblerta
de xarbotades d'ideals;
sang de les venes que s'engresca,
delit d'una hora triomfal.
Les nostres mans entrellaçades,
lliguin els cors, pregonament,
i enmig l'anella de la dansa
vingui la llum al pensament.
(Cor)
Floreixi el seny en nostra cara
perquè els batecs siguin humans
i dins la vostra Costa Brava,
ens faci un xic més catalans.
Airet frescal de les muntanyes,
sal de la mar, verdor de pins,
ginesta en flor, escabellada,
ombreig dels vostres bells camins.
Tot això és terra catalana
i ens plau als homes de ciutat,
perquè, vibrant, ens agei'mana
cantant amb ritme de sardana,
la pau, l'amor i llibertat. |
