| Lletra | Jo et vull cantar una cançó
tendra i suau, igual que el meu amor.
Serà un sospir, un bell acord
que, tremolós, arribarà al teu cor.
I així et diré
com és infinit
el meu enyorament:
Recordaré
l’ocell que, captiu
no canta alegrement...
i que també
el cor isolat,
sofreix l’amor absent...
Ai, amor meu
del goig renovat!
Quin plany, cantar-te
lluny del teu costat!
El glossar l’enyorament,
és un goig i un turment.
El meu enyor, va pregonant
el trist record d’aquella nit
i passa el temps, i el teu oblit
és més punyent a cada instant.
Per tu - sols tu -, tot el dolor
brollant del cor apesarat,
serà la guia i és l’esclat
del més profund i clar fervor.
Perquè si el teu missatge em duu
batecs, ensomnis i delits,
commogut et puc dir:
ploro per tu! |
