| Lletra | Aquest cant dels nostres Ilavis .
ens el dicta el Llobregat
i els telers marquen el ritme
que amb el cor s‘ha harmonitzat.
Del treball diem la glòria,
I de l’ànima el tresor;
bo i floant ta Fe dels avis
refilem cancons d’Amor.
San Esteve, com un pare,
vetlla els fills tot sonrient,
| en la vida escampa roses
amb la sang del seu turment.
La Colonia Soldevila
és un niu de bons germans;
tots plegats fem la Sardana,
estrenyent les nostres mans.
Llobregat treballa i canta!
nostre tela és la millor,
és la tela de la vida
que ens teixeix el Sant Patró;
és la sang de nostra terra
que flameja en la cançó. |
