| Lletra | A l'ombra d'un garrofer
jau la festa tranquila
és bressol, pel bon repòs,
del Patró de l'ermita.
El ceptre d'or del gran Rei,
el portal, custodia.
La geganta lluu un mantell
I de flors tot un pomell,
al dolç son de les vinyes,
del prat més bell
Veus del poble ja s'apleguen
amb silenci, a dins;
la cridòria a fora.
Enfilant repic, el bastoner
fa camí, al so que dansai gira,
les gitanes trenen el sender
i s'esfum, dels diables, la guspira.
Panderetes, cintes, pastorets,
cabeçuts que encisen la mainada,
i els panderos i els cercolets,
el matxo vell dalt l'esplanada.
I al cel s'esquinça un tel
que el fred, de màgia, tenyia.
goigs anuncien,
que la baixada ja arriba.
Anunciant a l'Apòstol gloriós:
encegat sabre invicte
a camí de Damasc
per Déu Totpoderós.
Un ressò de campana entre les timbes.
Just al toc s'enfaixa el casteller.
vilatans alçant pilars, fent pinya.
entonant les gralles, i tambors
quan el drac encén foc de colors.
A l'ombra d'un garrofer
creix el cor de la vila
i batega fester. |
