| Lletra | Lentament, cap a la posta,
ha marxat el meu amor,
enduent-se en la partida
el bategar del meu cor.
Adéu, adéu, amor caríssim,
tant sols em resta el teu record,
adéu, adéu, amor caríssim.
Cançoneta de tardor
un càntic d'enyorança és,
els darrers passos de dansa
amb música, l'enyor,
que lluny queda la rosada
dels teus llavis primaverals.
Que se n'ha fet, de la mirada
i d'aquells grans i bonics ulls blaus?
Cançoneta de tardor,
un càntic d'enyorança és.
Arribat a la darrera cita,
impassible esguardaré l'entorn,
indiferent al batec de la vida
amorosit per un dolç son.
I abraçaré l'infinit
allà on tu m'esperes,
molt lluny ja d'inútils quimeres,
exhalaré el darrer sospir.
Què se n'ha fet, de la rosada
que impregnava el nostre amor? |
