| Lletra | Del Congost i Figaró
se n’ha tret una cançó,
jo n’he fet la tonada:
a la font de ca l’Andreu
si veniu la sentireu
i em direu tots si us agrada.
La, la ra la, la, la
apa minyons fem la rotllana,
la, la ra, la, la
a ballar, a ballar la sardana.
Era un pastor de Figaró
I del Congost una donzella:
quan l’ametller es cobrí de flor
també l’amor treia poncella.
A dintre el bosc
canta el pastor
eixa cançó:
que la refila el rossinyol
al primer bes d’un raig de sol
i dins la vall
tot és perfum
tot és claror.
- En eixa vall plena de pins
el meu ramat tristoi hi plora
com el pastor
en sent l’enyor
dels afalacs d’una pastora.
-Si em vols a mi, galant pastor,
-diu la donzella enamorada-
enmig dels pins
faré els camins
seguint-te a tu i a la ramada.
En un petit balcó
esclaten dos clavells
i canten els ocells
eixa cançó:
Pastoreta del Congost
d’eixa vall formosa tu ets la Mare;
Pastoreta del Congost
guarda ton niuet dintre del bosc.
En ell trobin escalfor
com a bons germans nostres dos pobles
en ell trobin escalfor
el bonic Congost i Figaró. |
