| Lletra | Curts:
Enllà de la finestra cau la reixa
dels núvols que destroque el seu fil.
Com presoner que l’esperança apeixa,
blau d’abril, cel blau d’abril.
(Si un núvol negre al vent es descargola, els trons)
(núvol negre, núvol nacrat, els trons)
un de nacrat, apaivagant els trons
pacta la pau, pacta la pau
pacta la pau amb iris i tabola.
Les gàrgoles i teules semblen fonts.
Llargs:
(Seguiria el vol ras de l’oreneta camps a través)
Resto frisosament.
Com un cascavelleig de pandereta
(sonen les fulles del pollancre al vent)
Preludia un pardal la tendra joia
la pluja ha estat un plor sense dolor;
(i l’orajol)
que enduu una veu de noia
ara l’estira, l’estira, l’estira, com una cançó
(Cançó d’abril, per entre el gris)
(la la la, la la la, la la la, la la la, la la la,)
(la la la, la la la, la la la, la la la, la la la,)
cerco el cel blau d’abril.
Abril, lilàs florits, noves poncelles.
Il·lusions d’etern adolescent fan el niu tebió,
com oronelles sota les teules del meu pensament |
