| Lletra | Tots em nascut on el fat ens dicta,
no ho hem pogut pas escollir
ni el país ni la contrada
sens cap poder per decidir.
Tots hem nascut i viscut on l’atzar
ens ha dut no ho hem triat,
és ben bé que el destí
ens hi ha encarrilat.
La vida arriba diferent
si ets del nord o de ponent
segons on neixis seràs
negre, groc o disortat.
Hi haurà qui no es trobi guerra
hi haurà qui serà un refugiat.
No tothom té la mateixa sort
de trobar la pau al seu entorn
de les bombes, de les guerres
obligats han de marxar.
Buscant protecció en altres indrets
refugiant-se de qui els persegueix
grans i joves, nens i avis
tot cercant un nou demà.
No podem ser cecs ni tancar els ulls
al dolor de aquells que van fugint
escapant ben lluny de la pobresa
i de la mesquinesa
LES MANS ENS CAL OBRIR.
Cal companys que donem aixopluc
als milers vinguts de refugiats
que han deixat
tot allò que estimaren
llantçant-se al mar marxaren
visquent ara angoixats
Recercant una terra que els abraci
que també els ofereixi
tendresa d’una llar.
Catalunya una terra
que ja va rebre als meus avis
sempre ha estat d’acolliment.
Ha emparat moltes onades
de germans d’altres contrades
anys i anys al llarg del temps.
Ara que a milers arriben
sobreviscuts de tragèdies
i d’ horrors i fets sagnants
No els volem posar fronteres
com sempre desitgem
OBRIR-LOS LES MANS |
