| Lletra | Sóc de raça empordanesa
i gronxant-me en bon bressol
he crescut amb ardidesa
al bell so del flabiol.
Quan jo era criatura
feia ja algun saltiró
i el meu pare, en Pep Ventura
em digué fent-me un petó,
Tindràs el nom de sardana
i seràs la més gentil
de les danses, i galana
com les tendres flors d’abril,
si la Musa, llum m’envia
el doll fresc em mantindrà
de la font de l’alegria
i et podré donar la mà.
Honrant el pare i la terra
m’he fet gran sempre ballant
començant pel peu esquerra
i amb el dret repuntejant.
Van donant-me alegre vida
grans Mestres amb ploma d’or
i el meu cant al món convida
a parlar-me amb la mà al cor.
Mentre ballo parpelleja
al firmament un estel,
és el pare que em festeja
fent-me l’ullet des del cel.
La gent, de mi no es cansa
i després d’haver segat
em ballen, i sóc la dansa
de la terra del bon blat. |
