| Lletra | Aquí a Cabrils
vaig viure ma infantesa
i els quinze abrils
vingueren poc a poc;
les il·lusions
floriren com mimoses
i les passions
dormien prop del cor.
Temps preuat de joventut...
dies blancs, purs i tranquils...
alegries i perills
ja per sempre us he perdut!...
Terra volguda i florida...
terra dels meus jocs d'infant;
arrel de La meva vida
jo us estimo tot cantant.
Com enyoro aquell esclat
mimoses primaverals
i els despertars matinals
d'un dolç alè perfumat.
Terra meva del meu cor;
flama del meu esperit...
en mi viuràs, com un crit
sempre encès en mon record!...
Sou de Cabrils les més ufanes;
les que m'arriben més arran del cor;
primaverenques, grogues, delicades...
sou el preludi d'un tendríssim joc.
Quan vinc pel març
i et veig
pel cim de la collada,
oh llogarret
d'un temps viscut
que ja ha passat,
el cor em bot
veient-me rodejada
per la dolça mimosa perfumada
que et dona un nou color de claredat. |
