| Lletra | Déu vos guard, la pinareda joliu,
l’oneig que s’enriola amb l’estiu,
gentil ocell d’ala lleugera,
rosa encisera
que dóna la flaire al fresc garbí!
Quin goig fa el dematí
davant l’esplet meravellós!
Els pins, l’oneig, l’ocell, les flors,
formant pomell
l’Aplec fan bell....
El jovent
bon punt la cobla sent
amb més delit fa via...
Sent-hi frec a frec
que és bonic l’Aplec!
diu hom corprès d’aital policromia.
Bressoleja, airós, el faldellí,
puntejant la dolça melodia
i el mocador fi,
gipó de setí
i el llavi encès del rostre femení...
Donant-se les mans
van trenant, petits i grans,
la bella sardana
dansa que agermana,
cant ardit
que posa a cada pit
els sentiments puixants
dels catalans...
I la festa va creixent, creixent
plena de goig i ufana
fins que el sol se’n va a ponent...
Oh quin bell esclat
l’Aplec de Malgrat
fruint l’encant de tan bonic paratge!
Fins l’oneig hi gosa, acompassat,
besant suaument l’immensa platja.
I el jorn va finant
i ressona el cant
d’un poble gran
que és noble i triomfant! |
