| Lletra | Pepita, amb vestit de festa
surts a ballar sardanes
feliç i riallera.
Quin goig, quina meravella!
Per tu és més festa encara
el ritme d’aquesta dansa
que vols que sigui ben llarga.
Pepita, que bonic és veure´t,
que bé que t’ho passes,
rodes, saltes enlaire
feliç i riallera.
Quin goig, quina meravella!
Engresques tota la plaça,
en la sang portes la dansa
i a tothom l´encomanes.
Ja des de petita
has ballat a la plaça,
a casa amb les filles, la família, els amics,
amb la neboda,
amb les netes i els nets
i quants més siguin millor.
Quin goig, quina meravella!
Per a tu la vida, sense la sardana,
no té cap sentit,
el seu compàs és alegre,
escampa felicitat,
desitja amor,
germanor i bon humor.
Amb tu ara és possible
ballar tot l’aplec
i no cansar-te.
Respires felicitat
igual que quan vas pels camins,
pels cims, al mar.
Amb tu al costat
el temps no passa.
Quin goig, quina meravella!
Els teus salts senzills i elegants,
i el teu espontani somriure
m´emocionen.
Amb persones com tu
la sardana no morirà mai!
Això fa, entre altres coses,
que t´estimi tant! |
