| Lletra | Dins el bosc un rossinyol
vola i canta sens parar;
quan te set empren el vol
vers les fonts de l’olivar.
S’atura a l’aigua "Moixal"
per apagar-hi la set,
i s’endinsa pel fondal
encetant el refilet.
Altre cop assedegat
reprèn el vol més lleuger
fins que arriba a l’empedrat
de la font del "Violer".
Tot remullant-se el plomall
beu al clot del fontinyó,
començant un cant novell
mentre vola de flor en flor.
I si li torna la set,
amunt sempre com adés
d’un cop d’ales va de dret
a la font dels "Vells llorers",
on s’abeura al doll del raig
que saltant de roc en roc
enrosa les flors del maig
que es fa etern en aquell lloc.
Dels cantaires és el rei
que refila tant com vol
i en les fonts troba remei
l’assedegat rossinyol. |
