| Lletra | Laia n´ets la nostra
Pubilla, rossa i bonica
Essent la més petita
D´un roser ben florit,
Contemplant-te amb alegria
L´hermosura que Déu ens ha donat.
Les barques de la platja
Totes surten a la mar,
Orgulloses d´aquesta terra
Que és la de L´EMPORDÀ.
Nostra terra té història
I no la podem oblidar,
N´és la capdavantera
Dintre d´aquest mediterrà.
Té roques centenàries
Formant una gran muralla,
D´una ciutat grega i romana
D´uns anys ja passats.
Formosa vila marinera
L´orgull dels visitants,
Quedant-se entre nosaltres
Orgullin-nos d´ésser catalans
Mirant de cara al mar,
Rentada per la Tramuntana,
L´oratge fi i engrescador.
D´un poble pescador. |
