| Lletra | Molt baix baixet li digué
un galant de mitja rialla:
Ai, si tingués un clavell
amb besades dels teus llavis!.
Em sentiria joiós
no me’l facis glatir gaire
i, qui sap si el nostre amor
naixeria amb el seu flaire!.
I la noia s’enrogí
i tota ella trasbalsada,
el més vermell escollí
i li donà extasiada.
Te, aquí tens el clavell
que has besat en els meus llavis;
tot el meu cor hi va en ell
perquè prop del teu el guardis.
Clavell vermell
com el meu cor;
clavell vermell
que duus l’amor
Parla-li a ell
del meu fervor
que no l’oblido
i m’entristeixo
Aquell hereu capriciós,
tot cantant, les flors collia
i li durava l’amor
fins que, tristes, es marcien.
Ara, la noia es deleix
esperant al qui no oblida
i, ell, s’enduia amb el clavell
trossos de la seva vida.
Pobra nena que, tremant
al clavell xifra gaubances
sense pensar que el galant
sols li mentia esperances!
Ai; si el perfum s’ha esvaït,
ma il·lusió resta truncada
Ai, com s’ha fet negra nit
quan tot just nasqué l’aubada!
Clavell vermell
com el meu cor;
clavell vermell
que duus l’amor
Parla-li a ell
del meu fervor
que no l’oblido
i m’entristeixo |
