| Lletra | ja s'han encès els llums de la ginesta;
la terra és un altar tot perfumat;
els camps de verd frescal duen la vesta,
i els aigüerols fan dringuilleigs al prat.
Amics, anem al bosc! Els ocells canten
la joia amorosida del temps nou.
Albes clarors les cimes ageganten
i el món és com poncella que es desclou.
-Si hi venies tu amb mi,
noia rossa i encisera,
em faries pla el camí.
-I si jo hi venia amb tu,
enardida i renouera,
no ho diguessis a ningú.
-Mon braç et serà cinyell.
-Als ulls meus hi haurà gran festa.
-Em tremolarà la pell.
-Jo et ruixaré de ginesta.
-No temessis estimada,
per si venia la nit.
-Ai, cel blau, volta estelada,
no en tinguessis cap neguit.
Confiats, sense tristícia,
tornarem en dolça pau,
sense gota de malícia
captarem un somni blau.
Ginesta! Grogor d'or, color de festa!
Dolça folganca del volar pel camp!
Les mans estretes, l'ànima xalesta,
direm, el cor content: jo t'am! Jo t'am!
Els cirials florits ompliran l'aire
amb l'alenada del melós perfum.
Farem camí cantant, i amb pas dansaire,
miracle de la flor que és flor i és llum.
I al jurament d'amor que ofrenarem,
almostes de ginesta hi posarem. |
