| Lletra | Quan vermellegen les cireres
que tu compares tant galants
entre tes galtes rialleres
i el fruït que abastes amb les mans.
És l'idil3li quan vespreja,
sembla un rosari cristal•lí;
els ocells tenen enveja
dels mots d'amor que em vas dir.
Tu recolzant la testa hermosa
sobre mon cor d'amor ferit,
menges la fruita cobajosa
mentre el vel estén la nit.
Prenent tes mans nevades
com lliris de l'estany,
va passar un grup de fades
que acabaven d'eixir del bany.
I et vaig jurar tot l'amor,
amor sens mida
quan retornàvem tots dos,
tots dos al mas.
Ja que tu ets la vida de ma vida
quan et recolzes del meu braç. (bis)
I et vaig jurar amor sens mida,
ja que tu ets la meva vida
de ma vida
si et recolzes del meu braç (bis) |
