| Lletra | Galant aventurer que de l'amor cerques recer!
Detura tes petjades un instant,
sota el balcó, on saps que jo, t'espero sempre amant.
Ja no penso en l'abandó,
ni en l'angoixa, ni en la humiliació,
que sentir el teu trepig
d'estimar-te encén desig
dins del meu cor
ple d'amor,
del qual tu en fores robador.
Que riuríem si em juraves-sempre més cor sobre cor.
I el trist
cor meu
s'ha vist
llençat del teu.
Mes, res no hi fa!- D'eix incert paradís
quimera i tot n'he copsat l'encís!
Tu no has trobat cap més dona - que t'estimi com jo
bo i xuclant com papallona - una flor i una altra flor.
I ara que sents furgar - a dintre teu - el penediment,
asil véns a cercar - vora el cor meu - que saps que no
ment
dient
arreu
que és teu!
Torna, oh fugitiu,
de tes ferides vull que s'estronqui el doll.
Torna al nostre niu,
que vull penjar-me del teu coll!
Vine sense por - vine galant - a mi.
Que a tu plens d'amor-mos braços s'han d'obrir.
Que et vull ben content
sense tristors ni enyorament!
perquè sé que no has de deixar-me!
perquè sé que ets meu novament!
Tot el passat oblida
i a nostre amor fidel
cor sobre cor, la vida,
serà pels dos un cel!
un cel! |
