| Lletra | Al so de les campanes
es desperten els records
d’un altre temps
encisador.
Marcant el curs incert de nostra vida,
brandeu, campanes, amb solemnitat!
La vostra veu, alegre o dolorida,
com la comprenc campanes de ciutat.
Com una veu humana
m’emociona intensament
el plany del toc
de l’oració.
Quan el matí s’acluquen les estrelles
el vostre so em desperta de bon grat.
I friso quan em trobo iguals com elles
al submergir-me enmig la claredat.
Qui pogués tornar altra vegada
al florir primaveral!
Campanes de ciutat
comprenc tot el sentit
del vostre alegre esclat
corvull de somnis de neguit.
I comprenc també el lament
del bronze bategant
que comunica reverent
la fi dels que se’n van.
El repic de les campanes em recorda
la xalesta jovenesa somniada
i com l’alba s’aclareixen, sense notes
els boirosos pensaments.
Dintre meu ara ressonen victoriosos
els repics en so de festa que captiven
i com mare generosa m’afalaguen
les campanes de ciutat! |
