| Lletra | Curts:
Bell cel, se t’ha encès l’horitzó
la llum, al mar, té un ressò de color
capgirat de vermell: l’alba nova;
sota l’oreig, l’astre vell.
Cel se t’ha encès l’horitzó
capbussat pels esculls
xarxes molles dansant
somor, fan remor.
Ja esclata el dia.
Sol ixen que somriu l’infinit
claredat que s’apropa dels llimbs;
boira que escampa enllà
barca que surt de port
guaita que guaita l’aguait
canta al miratge furtiu
quin joc dius,
quan breu l’instant.
Llargs:
Implorant-te
l’eterna jovenesa del teu jorn
temps cobdiciat
ple d’esperança i amor.
Clariana d’or, batec del món
sagnant tresor daurat
implorant-te
l’eterna jovenesa del teu jorn
sentirem el bes
pel teu raig de sol.
Amb el foc encès
del teu llarg mirar
del teu dolç eixir;
temps fila cobdiciat
neix l’hora l’esperança i amor.
Creixerem ben junts
embruixats de llum
vers l’infinit. |
