| Lletra | Fort, bat l’oratge en els cimals, udolant,
però com un lleu ressò, plena de tremolor
la cardina canta.
I aquells negres núvols s’esvaeixen
fora els dies rúfols de l’hivern.
Clar, surt el sol sobre els penyals, radiant.
És missatger d’amor, que amb el seu resplendor
obre l’esperança.
No sents com refila la cardina?
És un cant de vida que reneix.
Ve la primavera, sempre riallera!
La cardina encara salta,
i refila com abans;
i en el cor exalta
arborats records llunyans
sempre galants.
Canta per l’aimada la cançó.
To mon ànima vas omplir-lo de tristor,
però de nou vens a inundar-lo de claror.
La cardina encara salta
i si el goig també t’exalta,
de besades i cançons vull omplenar-te.
Vine amb mi, noia encisera,
per gaudir la primavera,
que en el nostre cor
hi ha dut l’amor. |
