| Lletra | Sota Sant Pere de Roda
una font molt bona hi ha,
allà van aparellades
les nois de l'Empordà,
i que bé s'hi està!
Canta la cardina
molt bé l'imita el rossinyol
airosa, divina,
tot fent un cant de cara al sol.
Del cor em surt, salut, bell Empordà,
vinc cap a tu content, i et dic: germà,
el teu caràcter franc és dolç i obert
i els teus aires suaus són un concert
M'abraces i m'estimes
amb molt gran admiració;
t'hi acostes i no mires
si és un pobre o gran senyor.
Pubilla, és ta filla
una noia és per un rei
de donar-la, no reparis
la duré en mon alt castell
li daré coses molt bones
rics corals i bons joiells.
Ets, Empordà, de lo millor que hi ha;
ets, Empordà, la terra beneïda.
Quan Déu et va crear
poc podia pensar
que hauries de donar
tan gran florida.
Ets, Empordà, sumptuós palau del vent;
es, Empordà, terra de la sardana,
de mariners bressol, cants de jovent
que saps dansar i estimar
com la bona gent.
Sota el Mas Ventós
(Sardana)
Música: Jaume Bonaterra
Lletra: G. Ribera
Lletra: Mossèn Miquel Gallart
Sol i vent per la carena
la suor ens amara els fronts
s’obren clars els horitzons,
brollen l’aigua i les cançons:
riu la plana als peus, serena.
Llavis que amb deliri
copseu la fresca de la deu,
pel cor que sospiri
un cant fervent d’amor canteu.
De sota el Mas Ventós bell Empordà
et veig endormiscat vora del mar:
la vida en tu és esclat de vent i sol
vent i sol, vent i sol, ah, ah
i n’és ton pit immens florit bressol.
Et besa l’ona brava
i la neu corona et fa,
obertes tens les nines
al cel blau i el verd del pla;
tens aires de noblesa,
un cor franc, ple d’ardiment,
quan punteges la sardana
sota un cel ample i roent,
i els xiulets de tramuntana
són delit pel teu jovent.
A pler cantem
juntes les mans, que jamai desfarem.
Cantem l’amor,
l’amor cantem!
La, la.
Amunt, companys enarborem la fe
d’un poble ardent que dansa i que somnia.
El campanar,
suspès al cim els pas ens guia.
Des del cim blau
ressonaran per tot el pla
cants d’amor i cants de pau,
la, la.
Sobre el serrat, obert al sol i vent,
reflorirà, flairosa, una sardana.
Dem-nos les mans,
tots fills del pla que ens agermana.
Nostre Empordà
alcem ben alt
per damunt dels cants! |
