| Lletra | La verdor dels pins fulgura
entre espurnes de claror
i el raïm daurat madura
guardant llum feta dolçor.
Ruta esquerpa, despenjant-se
el torrent, cerca el mar blau:
com la vida, lluita, es cansa,
fins que troba un poc de pau.
Canta el grill dintre la tarda;
hi ha estrelles sobre els pins
Dorm el Mas del sol i guarda
la música dels camins.
Deia l’amor amb murmuris d’albada:
Ara que al marge es desclou una flor,
ja sap la glòria que duu una besada
si el sol esclata vivificador.
Al brot novell la rosada s’atura:
el fruit es forma amb besades de llum;
cerca l’ocell la tonada més pura;
cada bri d’herba te un àgil perfum.
Pren la companya i tombant la carena,
entre l’encesa claror de ponent,
fent vibrarel cor commogut, fes-li ofrena
de la puresa del teu pensament;
que aquí, la pau ens inspira confiança
i no ens destorben neguit ni reclam…
Pins vora el mar són perfum de bonança…
Sent l’esperit l’harmonia del camp.
Sap l’amor que bé es gosa
vora el mar esplendorós;
sents el cant, com flor desclosa
dintre teu, que s’hi hagi fos…
Déu te guard, Pinya de Rosa,
bell paratge lluminós! |
