| Lletra | Pujo al mirador del TIBIDABO,
ets de MONTJUÏC als peus estesa...
Sento al cor desig i fruïció
d'abraçar l'encís que tens, CIUTAT,
amb dos rius i el mar, que et fan germanor
i rutilant claror!
Flaire de mil flors, delecta el meu pit
fins que s'adorm la nit
pel teu famós passeig,
el més formós del món!
Artístics monuments i excepcionals Museus,
compendi i testimonis d'un brillant passat
avui dia present al cor de tanta gent
que viu amb il·lusió i trepidant ritme,
segurs de que el demà millorarà l'ahir
ben fidels al teu destí...
BARCELONA, BARCELONA,
ric joiell de CATALUNYA,
sempre activa, ferma i digna,
dels teus fills orgull i honor!
BARCELONA, BARCELONA,
el meu cant és flor d'enamorat!
Els qui vinguin a admirar-te
no podran mai oblidar
ni el teu cel ni el teu esclat!
La nostra dansa s'ha impregnat
de la bellesa dels teus ulls,
que ens fan esclaus de tu,
xamosa CIUTAT! |
