| Lletra | D'unes muntanyes i rius,
d'unes grans valls de verdor,
que tot jugant sempre hi canten ocells.
Allà on el cel és més blau,
allà on més bella és la mar
que banya pins amb escuma d'argent.
aquesta és la terra,
la terra promesa,
aquesta és la Pàtria
que em fa gaudir.
Que el meu cor sent.
la la la la etc. etc.
Catalunya ets l'estimada:
deixa'm que et canti fort, ben fort,
per tot arreu (bis)
Som un poble viu que estima,
recelós dels seus afanys,
que treballa sense queixa
mirant sempre endavant.
Som un pobla que amb franquesa
tot seguit estén les mans.
Estrany punys si desconfia
quan ens volen trepitjar.
Es llavors quan virils crits de. guerra
van corrent per muntanyes i valls.
Tots els rius i camins esdevenen
grans ensurts i difícils paranys.
I surt la nostra ensenya;
i surt el sometent;
i surt tot Catalunya;
i surt també el bon Déu.
I cantem, i cantem:
Catalunya, Pàtria meva,
dolça llar, verger florit,
tant si hi ha pau con si hi ha guerra
per tu vull viure i morir. |
