| Lletra | Quan el poble ja s’atansa
amb el toc del flabiol,
comença la nostra dansa
com el cant del rossinyol.
I la gent tota s’acobla
de la plaça al seu voltant
sentim com toca la Cobla
i els dansaires van dansant.
Ja comencen les rotllanes
a enllaçar-se per les mans,
son corones sobiranes
de fadrins, de nens i grans.
Ben units jovent del poble
els d’avui com els d’abans
puntegem la dansa noble
donant-nos tant bé les mans.
I formem tan be l’anella
amb passos que fan gaudir,
saltats per la gent novella
que sap tant be repartir.
I així va creixen la toia
perfilant-la qui més be.
Amb els cors ben plens de joia
com els joves sabem fer.
Tots sentim a la sardana
un amor del tot intens
perquè sempre ens agermana
a tots els fills de Llorens |
