| Lletra | En l’escut del nostre poble
una rosa hi ha florit:
el blasó més bell i noble
que tots junts portem al pit.
Ella encén totes les coses
amb flameig primaveral,
les noies són les roses
que collim amb l’ideal.
Puntejant una sardana,
enlairem el nostre escut,
ell les roses agermana
de la Fe i de Virtut.
Pàtria nostra, beneïda;
flor d’Amor i de Treball:
del jardí d’aquesta vida
sigues sempre el bon mirall.
La sardana ben airosa
dansem tots de bo i millor,
per la rosa més flairosa
que perfuma el nom d’Oló! |
