| Lletra | Blat que rosseja!
Sol que festeja!
Mira, la plana: diries que és d’or!
Plana daurada
plana encantada!
Vinguen les mans i estrenyem-les ben fort!
A prop del cor.
Canta l’amor per damunt les cabanyes.
Canta la llum encenent les muntanyes.
Canta l’alosa perduda entre els blats.
Canten la vida els teus ulls arborats
i enamorats.
Canta l’amor i la llum i els espais.
Tot són cançons i neguits i desmais.
Nosaltres dos arreu ens trobarem.
Nosaltres dos per sempre ens mirarem
i cantarem.
La nostra cançó
serà la millor!
Pels mars i les muntanyes cap més n’hauràs sentit
que porti com la nostra tant foc i tant delit.
Serà la millor,
la nostra cançó!
Tindrà la frescor,
tindrà la dolçor,
tindrà el moviment de l’aigua brillanta
quan dóna en el vent la seva complanta.
Tu em diràs: Ai, amor meu,
tens la cara assolellada!
Jo et diré: La meva amor,
d’on vens tan acalorada?
Tu em diràs: Vinc de molt lluny
i estic molt afadigada.
Jo et diré: Dintre el meu hort
hi se una ombra regalada.
Llavors tu: Passa endavant,
vindré a veure si m’agrada.
Llavors jo: Hi ha uns tarongers
amb la flor blanca i gemada.
I t’ensenyaré el camí
amb la cara enriallada,
i quan obriré el portal
t’hi entraré amb una abraçada.
La nostra cançó
serà la millor!
Jo hi tinc esperança,
la meva companya!
Mai s’haurà sentit, ni al mar ni a la muntanya,
tanta esgarrifança..
Tanta passió!...
Ai, quina cançó! |
