| Lletra | La lluna m’ha contat
la història llastimosa
d’un cor enamorat
i s’ha tapat.
S’ha tapat amb negre vel
i s’ha emmortallat el cel
no restant-hi ni una estrella.
És una història molt vella.
Era un cor enamorat
i el seu foc quedà ignorat.
Sols la lluna, sols la lluna
sap les nits, una per una
en què ella sortia,
quan el món dormia
a córrer pel bosc, a córrer pel prat
del seu estimat.
Diu que hi cercava petjades
que emplenava de besades.
I en sos plorosos ulls la lluna reflectia:
la lluna tan sols se’n condolia,
només la lluna allò sabia.
El campaner va tocar a morts un dia.
La lluna m’ho va contar
i s’ha endolat. |
