| Lletra | Quin bonic somni d'ales blaves
llarg de marina arrenca el vol,
mentre s'arrima a per les graves
de blanques veles l'ample estol!
Pel mar català agermanades,
les terres s'hi van desvetllant
en clar despertar de sardanes,
l'una a l'altra encadenant.
I totes les onades ajuntant-se
reiliguen els arenys germans,
i el somni desplegat, com dansa,
ala a ponent, ala a llevant!
De València ran de Provença,
per l'Alguer, Mallorca i Aragó,
punteja la cadena immensa.
I Sant Martí, ditxo's, empara
tots els filis de la Terra mare,
del trono blanc del Canigó.
L’ombra d'acer del rei En Jaume
ha semblat que ai mig es drecés,
murmurejant, somnent: «Plau-me
que essent mos filis, no ho oblideu més!»
Els cors, llavors, ballen sardana,
sostinguts pel somni blau,
i entorn d'ells l'atzur s'engalana
d'una blanca faixa de pau.
I l'alba novella embolcalla
la terra de flonja claror;
la llum que l'encercla hi balla,
balla als espills i en la mirada
la immortal sardana enyorada
dels jorns de glòria i germanor. |
