| Lletra | A dalt, a dalt, a dalt,
el campanar, el campanar.
A dalt de la muntanya
que domina com miranda
els bells termes lleidatans,
s’enlaira un campanar,
s’enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina
Quan guaita cap avall l’aigua veïna
del riu li dona espill
i guaitant cap amunt
toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi doncs
L’escala cargolada que als ulls
dona mareig i al cor neguit
sembla que estigui des del cel penjada.
D’amunt, amunt, ja ets dalt!
Ara esperit si et sents d’àliga el cor,
pren revolada,
que ja ets a mig camí de l’infinit |
