| Lletra | Com batega el meu cor
colpint mon pit
aquesta nit.
Quina dolça quimera
com gloriosa senyera
volava dins del meu cap.
Era tot Catalunya
que dansant la sardana
avui l’he somniat.
Prenent com forma humana
he vist coses sorprenents:
Viles, ciutat i torrents
eren grandiosa rotllana.
Entre curts i entre llargs
he sentit estimats cants
aquella era la sardana
sardana dels Catalans.
La rotllana tot bressolant-se
com una barca molt gran
la tenora, mestra i senyora
de la sardana portava el cant.
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port.
Vestint com una núvia
en un racó ple de gel
he vist la vall de Núria
amb vestit caigut del cel.
El gironí Empordà
la Costa Brava germans
i el Far de Sant Sebastià
ulls mirant coses tan grans.
Dels Catalans.
La sardana jo he somiat
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port.
Oidà! I el seu port.
La sardana tot bressolant-se
com una barca molt gran
la tenora, mestra i senyora
de la sardana portava el cant.
Montserrat la meravella
lluïa com un tresor
amb perfums de primavera
i la Moreneta al cor.
Poblet, santa vellúria
de Tarragona una arrel
i Reus i la planúria
tot brillant com un estel.
El Pirineu lleidatà
gelós i altívol gegant
que el gran poble català
anava sempre guaitant.
Dels catalans
la sardana jo he somiat
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port.
Oidà! I el seu port.
La poesia original de on ha sortit la lletra de la sardana es:
Com batega el meu cor
colpint mon pit
aquesta nit.
Quina dolça quimera
com gloriosa senyera
volava dins del meu cap.
Era tot Catalunya
que dansant la sardana
avui l’he somniat.
Prenent com forma humana
he vist coses sorprenents:
Viles, ciutat i torrents
eren grandiosa rotllana.
Entre curts i entre llargs
he sentit estimats cants
aquella era la sardana
sardana dels Catalans.
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port.
Vestint com una núvia
en un racó ple de gel
he vist la vall de Núria
amb vestit caigut del cel.
El gironí Empordà
la Costa Brava germans
i el Far de Sant Sebastià
ulls mirant coses tan grans.
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port.
Montserrat la meravella
lluïa com un tresor
amb perfums de primavera
i la Moreneta al cor.
Poblet, santa vellúria
de Tarragona una arrel
i Reus i la planúria
tot brillant com un estel.
El Pirineu lleidatà
gelós i altívol gegant
que el gran poble català
anava sempre guaitant.
Barcelona la bonica
portava com barres d’or
Tibidabo, Vallvidrera
Barri Gòtic i el port. |
