| Lletra | Sabadell té un bosc ombrívol,
oh el venust bosc de can Feu!
Té paratges discretíssims
com cap més en trobareu.
Té una font meravellosa
que's la joia d'aquells prats,
on hi cerquen l'aigua fresca
els fervents enamorats.
De l'amor té un pla dolcíssim
on hi canta el rossinyol,
on hi escolten les parelles
la remor del rierol,
el brogit de la gentada,
melodies de cançons,
bo i teixint a la vegada
enfilalles de petons.
Té paratges llegendaris
que conviden solitud,
on el vent tan sols hi torba
d'aquells llocs la quietud.
I és aquí on la ciutat nostra
tradicions hi ve servant,
festejant-hi la revetlla
de la nit de Sant Joan.
A can Feu hi ha hagut donzella
que desperta ha somniat,
j cantava mig confosa
en els braços de l'amat.
Si a aquest bosc aneu un dia,
que's el nostre paradís,
per fruir d'una hora bella
amb l'encant del seu encís,
quan el sol se'n va a la posta
fent camí vers l'infinit,
a llavors és quan hi canta
la lloança del neguit. |
