| Lletra | Oh donzella xamosa i cruel,
que turmentes mon cor
amb tos ulls plens d'anhel!
Posa el teu delit
damunt de mon front en neguit
i asserena el cel.
Guaita els meus llavis dolços i ardents
i al meu entorn guaita els prats resplendents.
Ampla és la vida i el sol és roig.
Jo vull lliurament fer goig.
Oh donzella xamosa i cruel
del meu cor treu el fel!
Si volguessis estimar-me
jo et daria un gran tresor
i unes naus amb veles blanques
i un castell d'argent i d'or.
Jo haig de viure ben enjogassada;
jo haig de moure'm plena de cançons.
Jo haig de córrer tota esbojarrada
cercant sempre noves il•lusions.
Perquè l'amor porta tristesa,
perquè l'amor ve ple d'afanys.
Tu ets prou lliure en boniquesa
per fugir d'aquests paranys.
A l'ocell qui vola enlaire
no li dauris el reixat
perquè per hermosa, que li facis, la gabieta
ell un dia o altre, tornarà a la llibertat.
Per poder seguir el meu cor, tu que m'estimes
has d'aprendre de volar.
Volem, amiga,
Sempre més.
sempre més enllà! |
