| Lletra | Jo sóc una nina molt petita
que sempre estic jugant
amb nines i ninos, mentre els joves
diuen que sóc molt gran
i que de les nines totes,
les que a ells els hi agraden més
per ser les millors
són les nines dels ulls.
Si em donguessis, nina maca
una mirada
s’ompliria d’esperances
el meu cor;
el meu cor, que va cercant
la nina aimada:
nina, nina, nina...
Jo els hi dic tota enrogida,
i tot fugint d’allí:
Vostè que s’ha pensat?
Per qui m’ha pres a mi?
Puig no veu que jo ja sóc
una nina formal
i es pot desenganyar,
que no li farà mal.
I, aleshores, cluco els ulls,
per dir-los-hi així:
Ai, ai, puig no veurà
ni les nines dels ulls.
Un jove molt guapo i que m’agrada
el diumenge em va dir:
La meva nineta, tan boniqueta,
vull que vinguis amb mi.
Contents i feliços a ballar
anirem, tots dos juntets,
sardanes de goig
i sardanes d’amor.
Si després em prometessis
ta mirada
s’ompliria d’esperances
el meu cor,
que tant t’estimo, nina aimada...
nina, nina, nina....
Jo contesto tota séria
i tot baixant els ulls:
Vostè, què s’ha pensat?
Que em digui això no vull,
puix no veu que jo sóc
una nina formal
però.. si és que, en tot cas
parla amb formalitat...
I, aleshores, obro els ulls
per dir-li així:
Ai, ai, ja em pot mirar
a les nines dels ulls. |
