| Lletra | Curts:
Ai, donzella de Banyoles
tota plena d’afalac,
que contemples els miratges
de les aigües del seu llac,
jo et veig ara tota blanca,
vaporosa de vestit,
com un àngel que acompanya
el frisar de l’esperit.
Ai, donzella de Banyoles,
contemplant el teu esguard
qui pogués seguir les hores
desgranant-se al teu costat.
Llargs:
(la primera part del llargs no tenen lletra)
Ai, donzella de Banyoles
tan bonica com el llac.
Simfonia d’aigua clara
amb vermells, blaus, verds i blancs,
que a l’estany s’hi emmiralla
un arc iris canviant.
Sota l’ombra de l’arbreda,
on refilen els ocells,
bastirem un niu de seda
per cantar tal com fan ells.
I arribada l’hora blava
gaudiràs sota els desmais,
el plaer de ser estimada
com no l’has somniat mai.
Per que el llac, ets tu, la vida
tendra estroía de l’amor
i un present de Déu envia
refulgent com un tresor.
Quan els àngels fan sardana
és tant bell el seus encís
que cel i aigua s’hi agermanen
i n’han fet un paradís. |
